Com et trobarem a faltar! Molta gent de l’Horta hem quedat orfes de lideratge natural, per això avui m’agradaria compartir els motius pels quals admirem al Francesc Rosselló i Ricart i perquè recordarem sempre els seus valors. El primer, la seva passió per l’Horta, no una passió romàntica, el seu amor era amb els peus a la terra com a bon pagès. Amb el seu exemple va ser el primer a visibilitzar l’Horta com un espai més enllà d’un lloc productiu, veure l’Horta com un espai atractiu, amb cultura, amb diversitat de cultius, un espai digne de visitar-lo i descobrir-lo. Les visites als cultius familiars d’espígol ‘Aromes de Can Roselló’ van ser una punta de llança per molts de nosaltres, va obrir els ulls i la mirada de molta gent. El Francesc va ajudar a mudar l’Horta a fer, i permeteu-me la metàfora, com en el conte de l’aneguet lleig convertint aquella Horta en un cigne preciós que avui molta gent valora i admira. Un segon motiu era la seva mirada estratègica, global i àmplia. Ell sempre mirava més enllà, a l’horitzó llunyà. On molts veien problemes, ell veia oportunitats, possibilitats de creixement. Ho va demostrar unint barris i partides de l’Horta. La nostra societat necessita persones com ell, generoses, visionàries i proactives. També voldria destacar la seva acció social i plena de valors. Com sabeu el Francesc feia més de 20 anys que lluitava contra el càncer de leucèmia. Quan es va recuperar va retornar l’ajuda de la Fundació Carreras que lluita per la seva erradicació. Ho va fer amb jornades solidàries i també en la seva darrera obra, el llibre “Les mans de l’Horta” del qual ha destinat el 100% de la recaptació a la Fundació. Va ser una de les seves darreres voluntats, volia honorar la seva mare, la Juantita Ricart , i també a totes les dones pageses de l’Horta. I una última, senzilla, poderosa i exemplar. L’amor a la família. La Núria va ser el seu gran pilar, i els fills: el Sergi, la Gemma, la Mònica i tota la família. Un bon marit, pare, sogre i padrí que ha sigut un gran exemple per a tots nosaltres. Una vegada en una de les nostres converses em va explicar que quan li van diagnosticar el càncer i va haver de lluitar-hi de valent el seu motor van ser la família, però especialment la Carla, la seva primera neta. Parlava amb devoció de la Carla, de la Martina i de l’Arià, els seus nets. Quin gran padrí! Ja veieu quins valors ens deixa el Francesc: passió pel que estimes, visió àmplia, valors solidaris i el poder de l’estima a la família. Francesc, ves fent un raconet de l’Horta per allà a dalt que quan pujarem et vindrem a buscar de seguida per petar la xerrada, fer una bona cassola de tros i mirar des d’allà dalt com la teva Horta enamora a tothom. Gràcies per ser el nostre referent, líder i amic! Descansa en pau.
Ver más en News Today