El conveni signat entre Andorra i l’ONCE el maig del 2025 continua sense entrar en funcionament a causa de les discrepàncies sobre la ubicació dels quioscos de venda. Un any i mig després de la signatura, el projecte continua encallat per una qüestió que hauria de poder resoldre’s mitjançant el diàleg i la voluntat institucional. Comparteixo el criteri dels professionals de l’ONCE: els punts de venda s’han d’ubicar a l’avinguda Meritxell i a l’avinguda Carlemany, les principals artèries comercials del país. No parlem d’una organització sense experiència, sinó d’una organització amb gairebé 90 anys de trajectòria, que coneix les necessitats de la seva activitat i la importància de la visibilitat per arribar a la ciutadania i garantir unes vendes adequades. A més, l’ONCE coneix el funcionament del seu model comercial i l’experiència acumulada amb la venda de cupons. Si es vol que aquest projecte tingui continuïtat i viabilitat, cal tenir en compte aquest coneixement a l’hora de determinar on s’instal·len les casetes. No es tracta només de trobar un espai, sinó d’escollir una ubicació que permeti desenvolupar l’activitat amb visibilitat i garanties. Realment hem de creure que els cònsols majors d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany tenen més criteri que els professionals de l’ONCE sobre on convé instal·lar aquests punts de venda? Els arguments relacionats amb els vehicles d’emergència, la cavalcada de Reis o la visibilitat dels aparadors comercials s’han d’estudiar, però no poden convertir-se en obstacles insalvables. A Espanya, l’ONCE fa dècades que desenvolupa aquesta activitat en ciutats que també organitzen la cavalcada dels Reis i en carrers i avingudes on poden passar els vehicles d’emergència. No seria més raonable aprofitar-ne l’experiència i buscar solucions tècniques que conciliïn els diferents interessos? Cal recordar, a més, que la via pública és competència dels comuns en els àmbits que els corresponen. Per tant, la possibilitat d’instal·lar les casetes als espais proposats depèn de les decisions i autoritzacions comunals pertinents. Aquesta responsabilitat fa encara més necessari que els comuns implicats actuïn amb determinació i no prolonguin una situació que impedeix activar el conveni. Qui pateix les conseqüències són les persones amb discapacitat visual. Cada dia que passa sense que el conveni estigui actiu és un dia més sense poder accedir a serveis, recursos i oportunitats que ja en podrien estar a l’abast. Especialment, d’aquelles que no tenen nacionalitat espanyola ni un familiar directe que en tingui, així com de joves que podrien beneficiar-se d’aquest suport en la seva formació, la incorporació al món laboral i el desenvolupament de la seva autonomia personal. És preocupant que les diferències polítiques entre institucions puguin interferir en un projecte d’aquesta transcendència. No es pot afirmar que aquest sigui el motiu del desacord, però sí que és legítim exigir explicacions i resultats. En aquest context, sorprèn que Enclar, a Andorra la Vella, i Concòrdia, a Escaldes-Engordany, no hagin pogut desencallar una qüestió tan important per a la inclusió. En el cas d’Escaldes, encara resulta més difícil d’entendre si recordem que el comú va comptar amb un conseller d’accessibilitat reduïda durant el mandat 2019-2023. Tamb&eac
Ver más en News Today