Si algú ha decidit que l’ordre només es pot mantenir a canonades, caldrà recordar que això és el triomf més gran que podrien esperar els partidaris del desordre Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google. Un equip d’investigadors internacional ha descobert a Areny de Noguera (Ribagorça), a la Franja de Ponent, una nova espècie d’amfibi que va conviure amb els darrers dinosaures d’Europa, fa aproximadament 66 milions d’anys. La descoberta ha estat possible gràcies a l’anàlisi de més de vuitanta restes fòssils trobades el 1997 al jaciment de Blasi. La nova espècie, anomenada Synorerpeton ribagorzana , era un animal de menys de cinc centímetres de llargada, amb un aspecte semblant al d’una salamandra, però amb característiques anatòmiques molt particulars. La investigació, publicada a la revista científica Cretaceous Research, ha estat encapçalada per Alexandre R. D. Guillaume , de la Universitat Nova de Lisboa, amb la participació de científics de la Universitat de Saragossa, l’Institut Geològic i Miner espanyol (IGME-CSIC) i l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Els fòssils es van recuperar durant una campanya paleontològica feta fa gairebé trenta anys i inclouen fragments del crani, vèrtebres i més elements de l’esquelet. Una part del material ja havia estat estudiada, però fins ara no hi havia prou proves per a determinar que corresponia a una espècie desconeguda. La revisió de les restes conservades al Museu de Ciències Naturals de la Universitat de Saragossa ha estat decisiva. “La idea original era que l’Alex revisés el material del museu, perquè sabíem que hi havia exemplars sense descriure ni identificar”, ha explicat Miguel Moreno-Azanza , investigador del grup Aragosaurus de la Universitat de Saragossa. Guillaume ja havia treballat amb fòssils semblants del juràssic superior de Portugal, cosa que el convertia en un candidat idoni per a identificar-ne de nous. La nova espècie pertany als albanerpetòntids, un grup d’amfibis extingits que van habitar els ecosistemes terrestres durant bona part del mesozoic. Tot i l’aparença de petites salamandres, tenien la pell seca i escamosa, urpes de queratina, parpelles i un sistema de captura de preses mitjançant una llengua de projecció ràpida, semblant al dels camaleons actuals. La mida reduïda i la fragilitat dels ossos han dificultat històricament l’estudi d’aquests animals. L’anàlisi del crani i de les vèrtebres cervicals ha permès d’identificar canvis importants en l’evolució del grup. Les espècies més antigues, del juràssic i del cretaci inferior, tenien cossos més esvelts i cranis allargats, i les posteriors van desenvolupar estructures més robustes i cranis voluminosos. “Encara no sabem del cert les raons”, ha reconegut Guillaume, que considera que aquestes transformacions anatòmiques podrien estar relacionades amb canvis en els hàbits ecològics dels animals durant milions d’anys. El nom de la nova espècie també és un homenatge al territori on s’ha descobert. Synorerpeton prové del grec antic i es pot traduir com “l’animal que s’arrossega a la frontera”, una doble referència a la proximitat del jaciment amb el límit geològic entre el cretaci i el paleogen i a la situació d’Areny de Noguera, a tocar del Principat. El nom ribagorzana fa referència a la comarca de la Ribagorça i al riu Noguera Ribagorçana. El jaciment de
También lo cubren: VilaWeb.
Ver más en News Today