VALÈNCIA. La Universitat de València ha activat aquest divendres, 6 de novembre, al campus de Blasco Ibáñez, la XXIX Mostra art públic / universitat pública. Les instal·lacions, in situ i efímeres, centren l’atenció en els espais públics com a espais de trobada i conversa, la fragilitat de les ecologies i la interdependència que ens uneix a elles, la capacitat de les imatges per a prolongar-se i expandir el seu significat, la recuperació de la memòria de les lluites estudiantils i la universitat com un espai de pensament crític, productora de coneixement, que és permeable i pot veure’s influenciada per altres sabers no legitimats. La Mostra art públic / universitat pública ha esdevingut un referent que uneix "l'art contemporani als espais universitaris i afavoreix el diàleg entre tots els actors implicats”, com ha assenyalat la vicerectora d’Estudiantat, Transformació Educativa i Formació Permanent, Rosa Maria Bo, en l’acte d’inauguració. La vicerectora també ha destacat el fet que la Mostra del campus de Blasco Ibáñez "iniciès el seu recorregut des d'un espai tan singular i emblemàtic com ho és l'Espai Vives", antic col·legi major rehabilitat i dedicat a serveis per als estudiants. De la seua part, Albert Moncusí, vicerector de Cultura, Esports i Vincle Social, ha posat l'èmfasi en “l’exemplaritat del projecte per la seua capacitat de reunir a diferents serveis, estructures i comunitat universitària”, així com també perquè és capaç d'“impregnar la societat i provocar-la a través de l’activitat artística i cultural”. Aquesta ha sigut una edició especialment marcada per la reflexió sobre els usos de l’espai públic, com és el cas dels artistes Maria Laudes i Paco Inclán, que han concebut l’obra, un banc públic, com a punt de trobada i de conversa en El que pot un banc ; de Veïna. Art Contemporani de Proximitat, on Verónica Francés i Alfonso Segura converteixen La consigna en una recuperació de la memòria estudiantil i de la universitat com a espai de pensament crític i de resistència política; o de Sergio Delicado, amb una obra que arriba al moll de l’os del que s’entén com a universitat pública i planteja un escenari distòpic, a mode de crònica d'una ocupació, amb el canvi de nom de la Facultat de Geografia i Història per Department of Legacy Studies , canvi que no ha deixat indiferents als estudiants i vianants que s’ho han trobat. Al seu torn, la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà acull dues intervencions, la primera, /bibliografia , d’Elisa Terroba, presenta el llibre com un espai públic d’ús compartit on tenen lloc diferents intervencions anònimes, marques que extrapola i fa visibles per a nous lectors, i la segona, Camisa anti-ad ultista, de Lluc Majol, aborda el tema de l’ adultocentrisme afegint una camisa a una selecció de llibres de pedagogia crítica per a interpel·lar sobre l’autoritat que travessa l’educació i la producció del coneixement. Finalment, com en anteriors edicions, s’han dut a terme algunes col·laboracions amb departaments o estructures universitàries. Aquest és el cas de Luisa Tovar i Geraldine Rivera, en Llaços d’aigua. Xarxes que sostenen la vida , on adrecen la mirada als organismes que romanen ocults als aiguamolls com l’Albufera, amb l’ajuda de l’ICBiBE (Institut Cavanilles de Biodiversitat i
Ver más en News Today