«Rufián ha acumulat reputació a la capital de l'Estat i va aprofitar el context per convertir-se en una gran expectativa de suma de l'esquerra. La presentació del seu llibre a Madrid, presidida per la reivindicació personal, posa de manifest que la seva estrella no s'apaga malgrat la desunió» Per què Gabriel Rufián agrada molt a Madrid? La figura del candidat d'ERC el 29-N s'ha fet gegantina aquesta legislatura . A Catalunya ja era un dirigent valorat i reconegut, i a la capital espanyola tenia notorietat en ambients polítics i periodístics en tant que portaveu del principal grup independentista al Congrés. Però ara s'ha fet popular, especialment en la base electoral a l'esquerra del PSOE. Els seus actes a Madrid i l'expectació mediàtica que genera ho testimonien encara que això faci més gran la rasa emocional que el separa del que ell entén que és el mainstream català, que dibuixa segrestat per un cert classisme i una narrativa i hegemonia cultural convergent que el "menysprea", a vegades també dins d'ERC. Una denúncia que no veu contradictòria amb, aquesta mateixa setmana a Catalunya Ràdio , reivindicar coses el pujolisme . La seva força a Madrid s'ha tornat a posar de manifest. Un divendres al vespre de pont llarg (dilluns és l'Almudena i aquí s'ha decretat el campi qui pugui, que encara fa bo) unes tres-centes persones han vingut a escoltar-lo -malgrat una difusió que el seu equip admet que ha estat discreta- a l'auditori de la seu de la UGT de l'Avinguda Amèrica, on n'hi caben unes 600. Rufián ha estat gairebé una hora signant Com guanyar els fatxes (Ara llibres) després de presentar-ne l'edició en castellà amb Sarah Santaolalla , una de les estrelles mediàtiques del progressisme i cara de la Séptima, la televisió que es va posar en marxa dijous. L'escoltava Irene Montero , cap de llista per Podem a Madrid, amb qui compartirà míting aquest dissabte. També hi ha havia els dirigents d'ERC Oriol López , Isaac Albert i Lluís Salvadó . Al públic s'hi barreja jovent amb alguns militants de més edat. El Gabriel i la Maider són una parella de Bilbao que fa quatre anys que viu a Madrid. Venen encuriosits pel personatge i perquè en comparteixen les idees. No saben a qui votaran (la papereta d'ERC no la podran triar), però d'ell en valoren que "defuig la façana" i parla "com la gent del carrer" . La Maider diu que a la seva feina fins i tot agrada a alguns conservadors. Estan, això sí, decebuts que no hagi aconseguit unir tot el que hi ha a l'esquerra del PSOE. Això fa que el Gabriel sigui pessimista sobre el que oferirà el 29-N. Per això espera "solucions" per guanyar "els fatxes" , que a la presentació no acabaran d'arribar malgrat que el llibre conté propostes concretes a banda d'alguna confessió sucosa. Una decepció per la manca d'unitat que també comparteix una altra fan de Rufián. En aquest cas és la Clara, una pensionista que va militar al PSOE fins al 1983, "quan vaig veure que el govern els canviava". No li agrada Irene Montero (diguem-ne que la col·laboració amb Podem s'ha entès poc), però sí Rufián i pateix per ell "perquè brilla massa en un entorn amb massa gent de poc nivell". També té un punt crític amb la maniobra per unir l'esquerra: " Va crear una expectativa massa gran , cadascú s'ho va fer a mida i ell no podia no acatar el que havia decidit ERC [no confluir en cap alia
Ver más en News Today