La imminent descongelació dels lloguers afectarà els contractes anteriors al 2012, la quarta part dels 25.000 existents. Per tant, és perfectament comprensible el neguit de molts ciutadans –atenció: no només dels llogaters– davant de la incertesa amb què moltes famílies afrontaran aquest Nadal. També és absolutament legítim que manifestin públicament una inquietud que comparteixen àmplies capes de la població. Especialment, després de la sentència del Superior que capgira la interpretació fins ara vigent i que sosté que són els llogaters els que han d'invocar expressament la pròrroga del contracte. Són desajustos com aquests, junt amb les pràctiques abusives que, esporàdiques però constants, salten a la llum, les que alimenten el malestar ciutadà en matèria tan sensible. El Govern ha de parar l'oïda a aquesta remor de fons, i que ahir fossin només un centenar i mig els manifestants no suavitza un problema que és real i que no queda clar que les previsions de la llei puguin esquivar. Una sola trampa del fill dinamita la confiança en el sistema de forma difícilment reparable. Dit això, el camí per evitar-ho no pot ser mai el del xantatge. I no és altra cosa que un xantatge –que finalment patiran els mateixos treballadors– l'amenaça de tallar la frontera pel pont de la Puríssima, a sospitosa imitació de les pitjors maneres del processisme català i dels Armilles Grogues francesos. No és prenent com a ostatges els ciutadans com es defensa una causa, per molt noble, oportuna i legítima que sigui. La dels llogaters ho és. L'amenaça de tall és inadmissible, injustificable i intolerable.
Ver más en News Today