Després de dos segles d’intercanvis profitosos, aquella relació va acabar, sobtadament, de la pitjor manera imaginable Isafjaroardjup (costa nord-occidental de l'illa d'Islàndia, llavors una possessió del Regne de Dinamarca), juny del 1615. Fa 411 anys. El magistrat Ari Magnusson , al capdavant d'un grup d'un centenar de grangers locals armats fins a les dents, liderava l'assalt i l'assassinat dels tripulants desembarcats de tres vaixells baleners bascos que havien fondejat al fiord de Skutulsfjorourd per a arrecerar-se de les condicions climatològiques adverses que, durant aquelles setmanes, afectaven aquell quadrant marítim. Aquella terrible massacre se saldaria amb l'assassinat de 32 dels 86 mariners bascos , entre els quals Martín de Villafranca, capità d'un dels vaixells baleners, capturat en aquella brutal cacera i torturat i assassinat salvatgement. La cosa no va acabar aquí, perquè tot seguit el mateix Ari Magnusson impulsaria la promulgació d'una llei que proclamaria que, en aquell racó de món, assassinar els baleners bascos no es considerava un crim . No hi ha constància, posteriorment, d'altres successos semblants, però aquella macabra llei quedaria allotjada al codi penal islandès i restaria vigent durant quatre-cents anys, fins que el 2015 i quan ja feia segles que era en desuetud, dos descendents dels protagonistes de la matança d'Isafjaroanrdjup —un de Magnusson i l'altre de Villafranca— en gestionarien l'abolició. Per quina raó es va produir la matança del 1615 i per què es va promulgar una llei que emparava aquell i altres successos que es poguessin produir posteriorment? A partir del segle XIV, la cacera de la balena esdevindria l'activitat més lucrativa del sector pesquer de l'Atlàntic europeu . La balena va assolir la categoria de "porc del mar" perquè se n'aprofitava fins al darrer porus de la pell. I els pescadors bascos —els arrantzaleak — es van especialitzar en aquesta activitat. Fins a l'extrem que alguns investigadors afirmen que el món basc transitaria de l'antiguitat a la modernitat —sense passar per l'edat mitjana!!!— impulsat per aquesta lucrativa activitat, que alteraria radicalment el dibuix d'aquella societat. Durant el segle XIV i la primera meitat del XV, els arrantzaleak bascos sovintejarien els mars Cantàbric i Cèltic (a l'oest d'Irlanda), seguint el rastre de les balenes. Però durant el segle XV, i sobretot a partir de les dècades centrals d'aquella centúria, les innovacions tecnològiques aplicades a la navegació permetrien als baleners bascos assolir el quadrant marítim de Terranova . En aquest punt, molts investigadors sostenen que aquells intrèpids baleners tocarien el continent americà unes dècades abans que Colom. Sigui com sigui, la descoberta d'aquells caladors (al quadrant marítim de Terranova) impulsaria les rutes de navegació de cabotatge (resseguint les costes), que expliquen el perquè, durant els segles XV, XVI i principis del XVII, els baleners bascos visitarien les costes d'Islàndia . Aquella llarga navegació s'iniciava al País Basc, passava per Bretanya, Irlanda, les Fèroe, Islàndia, Groenlàndia i culminava a Terranova. Islàndia només era una etapa d'aquell llarg i rendible viatge, que s'emprava per a avituallar d'aigua el vaixell . Però per a desentrellar el perquè de la matança del 1615 i les causes que van impulsar la promulgació de la macabra llei posterior, ens cal saber quina mena de relacions teixien els mariners bascos i la població islandesa durant aquelles escales. I una dada important ens l'aporta el perfil de la tripulació dels baleners bascos. Segons la investigació historiogràfica, aquella activitat exigia una gran capacitat de sacrifici (per la longevitat de la campanya) i tenia un elevadíssim grau de sinistralitat (pels freqüents accidents a bord). Per tant, els mariners que s'hi enrolaven eren homes que, en la nostra terminologia contemporània, anomenarien "tipus durs". Segons la mateixa investigació historiogràfica, la població islandesa del litoral sud i
Ver más en News Today