L'illa àrtica vol diversificar la seva economia per avançar cap a la independència de Dinamarca en plena disputa geopolítica Enmig de l'Àrtic, entre immensos blocs de gel, fiords i poblacions aïllades , una illa de poc més de 56.000 habitants intenta decidir quin vol que sigui el seu futur. Groenlàndia , el territori insular més gran del món, ha fet un nou pas per connectar-se amb l'exterior amb la inauguració del seu aeroport internacional a Ilulissat, una infraestructura que permetrà l' arribada directa de grans avions comercials des d'Europa . Però darrere d'aquesta inversió hi ha una ambició que va molt més enllà del turisme: construir una economia prou sòlida per poder deixar de dependre de Dinamarca i avançar cap a la independència . El primer vol internacional va aterrar a Ilulissat el 29 d'octubre. A bord d'un Airbus A330neo d'Air Greenland hi viatjaven 169 passatgers, entre els quals hi havia el primer ministre groenlandès, Jens-Frederik Nielsen , i el ministre danès de Finances, Peter Hummelgaard. El trajecte directe des de Copenhaguen va durar unes quatre hores i mitja . L'aeroport disposa d'una pista de 2.200 metres, que substitueix l'antiga, de només 845, i permetrà rebre avions de dimensions molt més grans. Nielsen va definir la infraestructura com una de les inversions més importants de la història del territori. I no és casualitat que vinculés directament l'obra amb la qüestió nacional: "Si Groenlàndia vol ser independent, necessitem unes bases sòlides, tant econòmicament com en termes d'indústria i negocis", va explicar en declaracions a Associated Press. Per entendre la importància d'aquesta inauguració cal conèixer les particularitats geogràfiques de Groenlàndia . Amb uns 2,16 milions de quilòmetres quadrats, és l'illa més gran del planeta , però la major part del territori està coberta per una capa de gel permanent . La població es concentra en petites ciutats i assentaments distribuïts principalment al llarg de la costa . No hi ha carreteres que connectin les grans poblacions: per desplaçar-se entre ciutats cal recórrer a avions, helicòpters o vaixells. Durant dècades, la principal porta d'entrada internacional va ser Kangerlussuaq , un aeroport construït sobre una antiga base militar nord-americana de la Segona Guerra Mundial. La seva ubicació a l'interior, amb unes condicions meteorològiques més favorables, el convertia en un punt estratègic per a l'aviació. Els passatgers que volien arribar a Nuuk, la capital, o a altres ciutats havien de continuar el trajecte amb avions més petits. Aquesta situació va començar a canviar el novembre de 2024, quan Nuuk va inaugurar el seu nou aeroport internacional. La pista, ampliada de 950 a 2.200 metres, va permetre que els grans avions comercials hi poguessin aterrar directament i que la capital es convertís en el principal centre de connexions aèries del país. La transformació, però, no ha estat exempta de dificultats. La boira, els núvols baixos, el vent i la visibilitat reduïda continuen condicionant les operacions. Air Greenland ha documentat vols transatlàntics que han hagut de tornar a Copenhaguen després de gairebé quatre hores i mitja de trajecte perquè les condicions meteorològiques impedien aterrar a Nuuk. Amb l'obertura de l'aeroport d'Ilulissat i el de Qaqortoq , inaugurat l'abril de 2026, Groenlàndia completa una transformació de les seves infraestructures aeroportuàries que pretén acostar els visitants a les principals regions del territori. Ilulissat, coneguda com la ciutat dels icebergs, és una de les destinacions més populars de l'illa. Situada a la costa occidental, acull prop de 5.000 habitants i és la porta d'entrada a un dels paisatges naturals més espectaculars del planeta: el fiord de gel d'Ilulissat, declarat patrimoni mundial per la Unesco. L'aposta per les infraestructures respon a una necessitat econòmica. Actualment, Groenlàndia continua depenent enormement de la pesca i de les transferències econòmiques de Dinamarca . El 2024, les ex
Ver más en News Today