L'investigador i autor d'un estudi sobre joventut i activisme assenyala que han de ser les institucions qui s'adaptin i responguin a les necessitats de les noves generacions És cert que els joves es mobilitzen menys? Un nou estudi constata que no hi ha una manca d'interès per part de les noves generacions, sinó que ho viuen com un "viatge personal" condicionat per la trajectòria vital . Roger Soler-i-Martí (Arenys de Mar, 1979) és professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i és un dels autors de la recerca. En aquesta entrevista a Nació , l'investigador, que ha explorat en diverses ocasions la relació dels joves amb la democràcia, identifica un auge de mobilització en les últimes setmanes i mesos arran de causes com l' habitatge i, sobretot, després de la mort de Maricarmen . Per contra, no creu que els aldarulls convocats per Blocus siguin un fenomen "consistent" ni expliqui "una voluntat de protestar per un malestar". La figura del jove activista sempre ha existit, però hi ha períodes en què s’implica més en les mobilitzacions i d’altres en què menys. Per què? Quan es parla de joves i participació política, cal establir una associació entre la joventut i el futur, d'una banda, i entre la participació i la democràcia, de l'altra. Hi ha una certa sobrepreocupació que fa que ens preguntem: els joves participen o no participen? El que intentem fer a l'article és matisar això i posar èmfasi en el fet que el compromís polític es construeix al costat de la vida. I la vida, particularment durant la joventut, és una etapa plena de canvis. Aquesta complexitat s'entrellaça amb el compromís polític i les formes de participació dels joves. Per tant, ha canviat la manera d'entendre què és fer activisme. Sí, si ho comparem amb altres generacions i moments històrics, hi observem canvis. Alguns són molt visibles i tothom els té detectats, com que hi ha una volatilitat més gran. De cop i volta veiem que els joves surten al carrer i després poden passar anys sense que notem que hi són. Un altre element que també observem és que els joves tendeixen a participar d'una manera més directa i menys mediada per les institucions i els partits polítics. L’estudi es basa en entrevistes fetes durant el 2023. Tres anys després, creu que les conclusions de l’anàlisi continuen sent vàlides? Sí. De fet, ens ajuden a entendre per què avui veiem mobilitzacions juvenils massives a França, a Itàlia, a Catalunya i a l'estat espanyol. I és precisament per això, per aquesta volatilitat, que quan apareixen oportunitats polítiques per participar i fer que aquesta participació tingui un impacte, els joves s'activen políticament. La crisi de l’ habitatge s’ha convertit en la principal preocupació dels joves. Com interpreta les mobilitzacions recents i iniciatives com l’acampada de la Puerta del Sol a Madrid? No és que els joves siguin passius, però tampoc són tota l'estona activistes. Hi ha molta diversitat de joventut, però la majoria acostuma a ser gent interessada en política i que està informada. Ara bé, activen aquesta informació quan poden, en funció de les seves condicions o situació vital, o també quan s'obre una finestra d'oportunitat. Podríem dir que la mort de Maricarmen ha actuat com a factor d'obertura a l'activisme? I
Ver más en News Today