El president del govern espanyol i líder del PSOE afronta les eleccions més difícils després de vuit anys al govern espanyol en què ha fet gala del seu instint de supervivència Els cinèfils de la sala recordaran Avengers: Endgame , la pel·lícula que culmina la primera gran etapa de l'univers Marvel, amb la batalla definitiva dels superherois contra el malvat Thanos. Després de vuit anys a la Moncloa, Pedro Sánchez (Madrid, 1972) afronta el seu particular endgame aquest 29 de novembre , en les eleccions més difícils, totes les enquestes en contra i un ambient de canvi de cicle que els socialistes i les esquerres en general miren de revertir a base d'optimisme i d'alimentar la por d'un govern de PP i Vox a l'Estat. A les xarxes, l'entorn socialista fa circular tot sovint una vinyeta de Sánchez alçant-se de nou quan tots els seus rivals el donen per mort. Ho ha fet altres vegades; ho tornarà a fer? El repte és més difícil que mai, i hi ha en joc la presidència espanyola i el rumb del país entre una aliança progressista o un govern de la dreta i l'extrema dreta. Sánchez ha fet de la supervivència i els cops d'efecte els seus trets d'identitat. Ho va fer el 2016, quan va desafiar l'aparell del PSOE i va recuperar el lideratge del partit des de fora de la direcció, recorrent Espanya - amb José Luis Ábalos , condemnat per corrupció - per ressintonitzar amb les bases; també el 2018, quan va fer caure Mariano Rajoy amb una moció de censura articulada a partir de la sentència del cas Gürtel; i el 2023, amb una convocatòria imprevista després de la patacada del PSOE a les eleccions municipals, que li van valdre una nova investidura amb una carambola impensable fonamentada al voltant de la llei d'amnistia i del rebuig d'un govern de PP i Vox. També es recorden els famosos cinc dies de reflexió de 2024 per l'ofensiva judicial contra la seva dona i que van impactar de ple en la campanya de les eleccions catalanes que va guanyar Salvador Illa. Cops d'efecte d'un polític imprevisible i amb gran capacitat de controlar els tempos. El president ha fet carrera sense padrins al partit i enfrontat a la vella guàrdia. El 2014, els candidats amb opcions eren Susana Díaz o Eduardo Madina , i ell no comptava amb el suport de l'aparell. Per sorpresa de molts, es va imposar i va arribar a la secretaria general d'un partit en hores baixes. Les eleccions de 2015 i 2016 no van anar bé. Es va negar a abstenir-se per facilitar un govern de Mariano Rajoy i va ser apartat de la direcció. Allà es va començar a construir el personatge. Lluny d'assumir la derrota, es va conjurar per recuperar el lideratge del PSOE. Amb el famós Peugeot va començar la reconquesta de Ferraz, primer pas per conquerir la Moncloa. Més tàctic que estratègic, no ha tingut problemes per assumir riscos i convocar eleccions quan, instintivament, ha cregut que tenia opcions. Ho va fer l'abril de 2019, i li va anar bé, amb un PP que va caure. Va doblar l'aposta al novembre per intentar el govern en solitari, però va passar a dependre de la majoria progressista i dels independentistes, companys de viatge fins ara. Flexible en els pactes i en els principis, Sánchez ha passat de defensar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya a pactar una amnistia amb els independentistes; d'intentar un pacte amb el Ciutadans d'Albert Rivera a governar en coalició amb Podem i Sumar; de negar cap mena d'acord amb EH Bildu, a pactar-hi per retenir la Moncloa. Sempre segu
También lo cubren: Catdialeg, Enciende Cuenca, France 24 (English), Hispanidad, Hispanidad | Noticias de ultima hora sobre economia, politica y sociedad, Le Journal de Montréal, Le Journal de Montréal (Canadá), Salon.com y otros.
Ver más en News Today