Els populars tenen el vent a favor enmig d'un gir a la dreta que corroboren gairebé tots els sondejos, però han de gestionar una pugna dura amb l'extrema dreta i les mancances de lideratge del seu cap de cartell Després de fer de la convocatòria anticipada d’eleccions un dels seus leitmotivs durant bona part de la legislatura, el PP acarona per fi el retorn al poder. Un poder que li va ser arrabassat en una moció de censura el 2018. L’any 2023, es va quedar amb la mel a la boca per un grapat escarransit d’escons. El record d’aquella nit de malson empaita Alberto Núñez Feijóo , lliurat des d’aleshores a una estratègia agressiva d’ erosió que ara -potser- donarà fruits. Aquest és el DAFO de cara al 29-N d’un PP que no les té totes. La principal debilitat del PP és el lideratge tènue d’Alberto Núñez Feijóo, que no ha acabat d’agafar volada i no ha trobat el seu lloc com a cap de l’oposició. Sempre massa pendent del darrer esdeveniment, el polític gallec que va assolir timó de Génova prometent " no insultar , sinó derrotar el president del govern", ha quedat engolit per l’ecosistema tòxic del Madrid conservador i bel·ligerant. El cúmul de nyaps en les seves intervencions al Congrés i algunes relliscades del seu equip -com quan, recentment, portaveus del partit van insinuar retallades a les pensions - han afeblit el candidat. La principal amenaça que afronta el PP és precisament la força del seu potencial aliat, Vox . L’ascens de l’ extrema dreta ha condicionat els populars al llarg de la legislatura, duent-los a un discurs molt dur i un estil matusser, només una mica més suau que el dels voxistes. L’acord amb Santiago Abascal per anar junts al Senat en algunes circumscripcions ha escenificat la necessitat de sumar amb els ultres. La suma de PP i Vox serà imprescindible per dur Feijóo a la Moncloa, però aquesta aliança és també un element de mobilització de l’esquerra . Les altres amenaces són els debats incòmodes per al PP que han tret el cap en aquestes setmanes, de la crisi de l’ habitatge al futur de les pensions. Si són aquests temes els que dominen el final de la campanya, el PP patirà. La principal fortalesa del PP en aquesta campanya és el clima polític. El gir global a la dreta s’ha produït també en la societat espanyola i fa que Feijóo avanci cap al 29-N enmig d’un ambient propici. El seu partit, a més, disposa d’un enorme poder territorial que li aporta base de suport i capacitat de passar el rasclet electoral. I els vots que pot perdre en la pugna amb Vox se li poden sumar en forma d’escons al bloc de dretes quan arriba, si arriba, la investidura del polític gallec. En un escenari que pateix sacsejades al minut, l’accident ferroviari de Toledo a caigut de ple sobre el govern de Sánchez. Una tragèdia -la segona de l’any després d’Adamuz- que ha fet recordar que ja van vuit anys de govern de Sánchez, després dels quals molts reptes resten pendents. L’argument del canvi polític pot tenir valor en ell mateix a ulls d’una part de l’electorat. Després de la tragèdia d’Urda, Feijóo ha semblat trobar un to dur i alhora institucional amb el qual se la vist més còmode. Caldrà veure si la renúncia d’Óscar Puente atenua en part el desgast per l’accident. El que queda clar és que, més que oportunitats, aquesta serà l’última oportunitat d’Alberto Nú
Ver más en News Today