«Els valors del franquisme, renovats i desacomplexats, tornaran al govern d’Espanya de la mà d'una força política de la internacional ultra. El franquisme sociològic ha sobreviscut a cinc dècades de democràcia i es prepara per tornar a manar» El govern PP-Vox que pronostiquen les enquestes no és una simple alternança, sinó el tancament del cicle històric que es va obrir amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975. L’Espanya castellana, demogràficament molt majoritària i, per tant, hegemònica dins l’estat, ha tingut una finestra d’oportunitat de cinquanta-un anys per deixar definitivament enrere els valors sobre els quals es va edificar la dictadura militar (autoritarisme, nacionalisme excloent, al·lèrgia a la diversitat social de tota mena, religiositat conservadora, hostilitat fòbica contra les nacions catalana i basca). Hi ha hagut moments que ha semblat que ho podia aconseguir. En aquest sentit, les alternances de govern entre PSOE i PP han tingut molt d’estira-i-arronsa entre futur i passat. Les dues pulsions històriques de la nació castellana hegemònica han pugnat durant dècades, però ho han fet en un context europeu i internacional dominat pels valors de la democràcia liberal. Això ha fet que, des de la perspectiva progressista i/o catalanista, els “moments PP” fossin incòmodes i emprenyadors, però suportables. I en general, homologables amb els governs de dretes europeus. Els valors imperants en el món occidental posaven límits, i d’alguna manera sentíem que aquests límits ens protegien d’un partit que, sí, va néixer dins del cor del franquisme, però que també va ser corresponsable del procés democratitzador espanyol. L’imminent nou “moment PP”, però, arriba en un context completament diferent. En primer lloc, perquè aquells valors europeus imperants i indiscutibles han deixat de ser-ho. L’extrema dreta mundial, amb l’ajut inestimable de l’algoritme controlat pels tecnooligarques, ha aconseguit el seu objectiu de posar-ho tot en qüestió: la necessitat de polítiques redistributives, la igualtat home-dona, la dignitat de les persones migrades, els drets LGBTI, i la mateixa noció de democràcia. Ja no podem donar res per descomptat, tots i cadascun dels valors en què es basava l’Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial són qüestionats i qüestionables. I com a conseqüència, fer política i governar al marge d’aquests valors és possible. La segona gran diferència respecte als altres “moments PP” viscuts fins ara, és que ja no és només un “moment PP”. Ara és un “moment PP-Vox”. Els valors del franquisme, renovats i desacomplexats, tornaran al govern d’Espanya de la mà d’una força política de la internacional ultra. A les barres de bar i a les estructures profundes de l’estat, el franquisme sociològic ha sobreviscut a cinc dècades de democràcia i es prepara per tornar al poder executiu. És a dir, per tornar a tocar BOE. Des de Catalunya, sembla que ens ho mirem amb una barreja de perplexitat, fatalisme i por. Perplexitat, perquè malgrat que també hem incubat l’ou global de la serp ultra, aquí els valors majoritaris i hegemònics continuen essent els que eren. Fatalisme, perquè, una vegada més en la nostra història, la majoria demogràfica de l’Espanya castellana ens imposarà una forma de govern molt allunyada de la nostra manera de ser, pensar i viure. I por, perquè sospitem que el país està
Ver más en News Today