Cesca Andreu, biòloga especialitzada en botànica, ha plantat vegetació mediterrània als forats que han quedat sense arbres i proposa a l'Ajuntament impulsar un programa d'apadrinament d'escocells Tres petits jardins trenquen la uniformitat de les voreres del carrer de Calassanç Duran i de la ronda d'Orient . Romaní, farigola, sàlvies i espígol creixen als peus d'uns arbres que ja no hi són en escocells que fa temps havien quedat buits. Al mig, petits plançons comencen a obrir-se camí. Darrere d'aquestes petites illes verdes hi ha la iniciativa de la Cesca Andreu , una veïna de Sabadell i biòloga especialitzada en botànica, que ha decidit arremangar-se i plantar tres jardins en miniatura al seu barri. "No és una iniciativa individual, hi ha molts veïns preocupats pel medi ambient i per la preservació de la nostra flora i arbrat", exposa. La implicació de la Cesca Andreu va començar amb la germinació de glans d'alzina. Durant la tardor de fa un parell d'anys —quan les pluges afavorien l'arrelament— van plantar els plançons en una dotzena d'escocells buits i en una altra zona amb herbassar. Però bona part d'aquells primers intents van acabar desapareixent. "Ens van decapitar totes les alzines", lamenta. Lluny de desistir, però, va decidir canviar d'estratègia: va començar per un únic escocell, amb la intenció de convertir-lo en un petit jardí que protegís el plançó d'alzina que hi havia al centre, i va incorporar-hi vegetació mediterrània i elements de delimitació. Després, en veure que en altres escocells propers havien germinat espontàniament exemplars de l'arbre dels fanalets ( Koelreuteria paniculata ), una espècie resistent a la sequera, va decidir conservar-ne un i ampliar la intervenció a dos espais més. Ara en té cura de tres, al carrer de Calassanç Duran i a la ronda d'Orient . La selecció de les plantes no és casual. Romaní, farigola, sàlvia i lavanda són algunes de les espècies que ha triat, totes de caràcter mediterrani i amb una bona resistència a la falta d'aigua un cop arrelen. Fa més d'un any que trasllada a l'Ajuntament la seva preocupació per la gestió de l'arbrat i la necessitat de preservar la vegetació que creix al voltant dels arbres. "Els escocells no haurien de ser simples espais de terra que cal mantenir nets de qualsevol vegetació. Les arrels de les plantes contribueixen a millorar la porositat del sòl, evitar-ne la compactació i facilitar l'entrada d'aigua i oxigen. A més, la vegetació ajuda a conservar la humitat i a regular la temperatura de la terra", exposa. A banda, defensa, afavoreixen la biodiversitat: "Les flors atrauen insectes pol·linitzadors i la vegetació pot oferir refugi a diferents espècies de fauna beneficiosa, hi ha moltes espècies d'abelles silvestres que són molt importants per pol·linitzar i conservar la biodiversitat. El 70% d'aquestes abelles fan els nius sota terra i, si el sòl està compactat, també les perjudiquem", apunta. Els tres escocells que manté actualment són, en certa manera, petits microoasis urbans. La seva intenció és que els plançons que hi creixen acabin convertint-se en arbres i que aquests espais serveixin també de refugi per als ocells, que contribueixen al control natural de les plagues. Una transformació discreta, però que ja ha despertat la curiositat i l'agraïment d'alguns veïns. M&
Ver más en News Today