Si algú ha decidit que l’ordre només es pot mantenir a canonades, caldrà recordar que això és el triomf més gran que podrien esperar els partidaris del desordre Tria VilaWeb com la teva font informativa preferida a Google. The Washington Post · Suzan Haidamous i Mohamad El Chamaa La represa de la guerra entre els rebels hutis, arrenglerats amb l’Iran, i el govern del Iemen, arrenglerat amb l’Aràbia Saudita, ha abocat el país a una crisi humanitària cada vegada més greu. Segons l’ONU, les hostilitats –un front més del conflicte que s’ha estès per tot el Llevant d’ençà del febrer, quan els EUA i Israel van atacar l’Iran, i, alhora, la continuació d’una guerra civil acarnissada que fa més d’una dècada que s’arrossega intermitentment– ja han causat més de 300.000 desplaçats. D’ençà del setembre, els hutis s’han apoderat de grans extensions de territori, cosa que els ha atorgat –per primera volta– el control sobre el trànsit naval a l’estret de Bab al-Màndeb, clau per al comerç marítim mundial. El grup rebel també ha llançat nombrosos atacs de gran abast contra infrastructures saudites, incloent-hi terminals petrolieres i aeroports. El mes passat, el grup rebel va encerclar del tot Taizz, cosa que ha reduït dràsticament el subministrament de productes bàsics –incloent-hi menjar, combustible i medicaments– als centenars de milers de residents de la ciutat. Segons Human Rights Watch, el setge huti podria constituir un crim de guerra. Ammar Alswaei, veí de la ciutat, diu que està desesperat per tornar a veure la seva filla, que se’n va anar de Taizz pocs dies abans del començament del setge per a sotmetre’s a una operació quirúrgica. “Em trobo en una situació terrible: ha quedat fora de la ciutat i no pot tornar a Taizz perquè han tallat les carreteres”, explica a The Washington Post en una entrevista telefònica. Segons l’ONU, la represa dels combats ha causat, pel cap baix, 68 morts civils –la meitat dels quals infants– i n’ha ferits 204. Els hutis, certament, tenen comptes pendents amb el govern iemenita i l’Aràbia Saudita. L’avenç dels milicians, tanmateix, també ha estat una victòria estratègica en tota regla per a l’Iran. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat de reprendre els atacs a gran escala contra l’Iran després de les eleccions de mitjan mandat d’aquesta setmana. “En algun moment ens n’haurem d’ocupar”, va dir diumenge passat. A causa del setge, el preu d’alguns productes a Taizz –que és a menys de 160 quilòmetres d’Aden, la seu del govern iemenita– s’ha multiplicat per dos. Els veïns, marcats per anys de conflicte, es veuen obligats a viure sota penúries terribles. “Les condicions, aquí, són terribles”, diu Alswaei, de quaranta-tres anys, que fa setmanes que prova de trobar una farmàcia que tingui el medicament que pren la seva mare. L’home explica que treballa com a consultor per a ONG i que fins fa poc tenia un bon nivell de vida, però que els preus han augmentat tant d’ençà del començament del setge que el sou ja no dóna per a mantenir la família, i encara menys els pares. Les organitzacions internacionals i les autoritats sanitàries denuncien que l’escassetat de combustible i de medicaments ha deixat el sistema de salut local, que ja es trobava sobrecarregat fins i tot abans del començament del setge, al límit. “Els hospitals amb prou feines poden
También lo cubren: VilaWeb.
Ver más en News Today