Néstor Calderer i Edu Comelles han estrenat a València el concert amb el qual van decidir enregistrar el so que encara podia emetre l’instrument tot i la seua devastació El piano de Néstor Calderer porta dos anys brut de fang i fet a banderes : destemprat, sense afinar, inestable… Fou víctima de la dana ara fa dos anys, a Paiporta (l’Horta Sud). Però no s’ha estat quiet, el piano. Ni l’instrumentista. De fet, estan de gira. Els dos. D’ací cap allà. Dissabte passat, al vestíbul de l’IVAM, el públic de València ho va comprovar gràcies a un nou concert . Les actuacions continuaran, han explicat a Diari La Veu . Amb aquest piano “hem construït [Néstor i el també pianista Edu Comelles, l’altra meitat de l’invent] un projecte musical que va començar a rodar quasi per casualitat i que s’ha anat consolidant concert rere concert. La raó és que tirar endavant una proposta com la nostra, en els temps que corren, no és faena fàcil. Però quina ho és?”, es pregunta Calderer. En algun moment entre les 6 i les 8 de la vesprada del 29 d’octubre del 2024, al 18 del carrer Lepanto de Paiporta , al piano Schimmel de mitja cua amb el número de sèrie 304558 i propietat de Néstor era víctima de les trompades de la barrancada. “La força de l’aigua l’elevà un metre del terra i immediatament després, quan la profunditat de l’aigua superava els dos metres, tombà. Dos-cents vint quilos de fusta i metall surant en un remolí marró…”, explica el músic. Dos mesos després, el 3 de gener, el fang estava sec. “El negre de la caixa s’intueix sota ditades, marques i esquitxades de marró clar, quasi ocre . Cada racó, mecanisme, corda, clau, martell, apagador… està recobert d’una capa de fang ocre i sec”, explicava gràficament. El mecanisme que permet que les tecles inicien les accions que culminen en els martells colpejant les cordes, estan bloquejats. Els pedals que accionen els apagadors, també, afig. “Res funciona, tot ha quedat petrificat, enfangat i mut . Però enmig del caos, el potent filferro d’acer i coure pensat per a resistir anys de cops, tensió i pressió, han aguantat l’embat del barranc i les persistents i obstinades cordes, l’una al costat de l’altra, romanen afinades”, detectava l’intèrpret en la seua primera inspecció. El piano de Néstor no tenia cap pronòstic favorable. En veure les cordes afinades, però, “vaig decidir gravar el seu so. I mitjançant un mostreig, creaàem un instrument virtual —MIDI s’anomena — que reprodueix fidelment les qualitats sonores del piano enfangat”, assegura. Fou el motiu pel qual va quallar la idea: fer servir el piano com també fem servir, de vegades, algun objecte domèstic que hauria d’estar al fem. I muntar una gira d’actuacions. Ajuda el fet que la proposta musical de Calderer i Comelles navega pels territoris de l’experimentació i l’avantguarda ; que del piano no han d’eixir, ordenades i harmonioses, les notes perfectes de Chopin o Rakhmàninov . I que la idea és insòlita: un piano destruït, aparentment inservible, però, en canvi actiu musicalment. Tot i que de manera assistida, com un cotxe destrossat per una col·lisió i que va en marxa encara. “Aquest instrument no sols recupera un objecte perdut, sinó que obri una via creativa inesperada : qualsevol pot descarregar-lo, utilitzar-lo i compondre amb ell, convertint la tragèdia en possibilitat”, expliquen. A més, l
Ver más en News Today