La meva vida avui és un poc més difícil que fa sis anys, però molt més plena. El meu company de vida, Pau Valls, és també il·lustrador i autor de còmic. Els dos, autònoms. Els dos, creatius. Pots imaginar-te la pressió que ens acompanya sovint per la incertesa econòmica. Però, malgrat açò, no hi ha un sol dia que no ens sentim immensament afortunats. Llegeix-lo tot — Un dels dos les porta al col·le a les 9, mentre l’altre passeja a Blai, el nostre gos. Treballem fins a les 14.00 h, els dos a casa, anem a recollir-les i dinem tots quatre junts. Si el volum de feina és elevat, rasquem un parell d’hores més després de dinar o després de sopar, però tractem de reservar la major part de la vesprada per estar amb elles o fer feines domèstiques. La part més difícil de treballar mentre elles són a casa són les interrupcions constants, la gestió de les baralles o treballar mentre escoltes per enèsima vegada la cançó de la pel·li Vaiana . Et mentiria si et digués que mai perd la paciència, però quan ja dormen i faig balanç, em torne a sentir molt afortunada. Quan la petita va néixer la gran tenia tres anys. — I va tindre dificultats per gestionar-ho. Les rebequeries es van multiplicar, vam tenir regressions de tot tipus, la gelosia li feia molt de mal, però ella era tan menuda que no entenia què li estava passant. A més, també va ser dur per a mi. — Vaig tenir la sensació d’haver-me perdut les coses bones de la Neus bebè per haver d’atendre les necessitats d’una Jana que potser era massa menuda per convertir-se en germana major. No ha de ser fàcil d’entendre que has de compartir la teua mama i papa amb una altra personeta. Els moments de gelosia han estat sempre presents. I ara, com és la relació entre totes dues? — Ara la cosa ha canviat. Ara pense que tenen la diferència d’edat perfecta. Jana ja és suficientment gran per ajudar a Neus a fer moltes coses, però suficientment menuda per compartir amb ella jocs, contes, balls, cançons. S’estimen moltíssim. — M’encanta sentir-les riure, jugar, abraçar-se, besar-se. Però el que més em fascina és veure com Jana li fa de mestra a Neus sense adonar-se’n. Jana és una xiqueta tranquil·la, observadora, aplicada, que sovint troba refugi en la lectura i que sempre aconsegueix que Neus, tot i ser més enèrgica i caòtica, acabe agafant un llibre i gaudint dels moments de calma. De fet, en més d’una ocasió, Jana ha sigut l’única capaç de calmar el plor de Neus. — Només hi ha dues coses que encara no hem aconseguit des que som pares: mantenir la casa neta i ordenada i trobar el moment d’eixir a fer esport. — Tinc un grup d’amigues i ens donem un consell en quatre paraules: "Amiga, abraça el caos. No s’acaba el món per tindre la casa plena de joguines per terra, per demanar una pizza quan no tens temps de fer el sopar o per botar-se un dia de dutxa". — Una de les coses que considere més perilloses en la criança no és un consell, sinó una situació que crec que estem vivint la gran majoria de mares mil·lennials: l’excés d’informació i la consegüent autoexigència. El bombardeig de missatges alarmistes ha aconseguit que estem més preocupades per fer-ho tot perfecte que per gaudir dels nostres fills i filles. Et vas estressar molt sent una mare primerenca? — Molt. Encara recorde el meu estrès per oferir una alimentació megasaludable, per mantenir les pantalles totalment allunyades, per comprar les sabates més blanetes del mercat, per posar límits de forma superrespectuosa. Uf! Això era insostenible. Per sort, des de fa uns anys, em permet el luxe de ser una mare imperfecta. — A Neus se li escapa un rot dinant i la resposta a les nostres mirades és: "Mira, un robot, com Wall-E". Encara no hem aconseguit fer-li entendre que rot i robot són dos coses diferents. — Te n'explico una altra de la Jana. Un dia jo em queixava de mal d’esquena i ve i em diu: "Mama, només és mal d’esquena, això es cura. No com morir-se, que dura tota la setmana".
Ver más en News Today